L’otitis externa

L’otitis de l’estiu

És una infecció del conducte auditiu extern, molt freqüent en els mesos d’estiu i en els països tropicals, sent mes rara a l’hivern i en països nòrdics.

La infecció es caracteritza per un intens dolor a l’oïda que augmenta amb els moviments de masticació i especialment quan es realitza la mobilització del pavelló auricular o en pressionar sobre l’entrada del conducte auditiu.

El conducte auditiu extern està recobert de pell i sempre hi ha microbis a la superfície. Perquè els gèrmens infectin el conducte, és imprescindible que aquesta pell estigui danyada. Així, si una persona utilitza tampons de cotó per a la higiene de l’oïda o realitza maniobres de rascat, la pell es lesiona i el germen infecta el conducte, produint llavors l’otitis externa. Per tant, una forma bàsica per prevenir aquestes infeccions és la no utilització de turundes per a la neteja de l’oïda.

Així mateix, la utilització d’aquestes turundes eliminen la totalitat del cerumen protector del conducte auditiu. El cerumen està format fonamentalment per greix i per tant, té la missió (a part de posseir propietats antibacteriana i antifúngica) de “repel·lir” l’aigua i així impedir la humitat de la pell del conducte.

Durant l’estiu, donats els freqüents banys en piscines i platges, l’entrada d’aigua en el conducte és molt freqüent el que, en oïdes desprotegits, la pell del conducte es macera el que facilita la penetració dels gèrmens i amb això la infecció.

Altres situacions que faciliten l’aparició de l’otitis externes són les malalties de la pell com el psoriasi o l’èczema seborreic. Així mateix, els pacients diabètics tenen una major incidència de presentar otitis que la població normal.

El tractament passa fonamentalment per evitar l’entrada d’aigua a l’orella, l’administració d’analgèsics i antiinflamatoris. El metge podrà administrar gotes òtiques antibiòtiques i, en casos severs, antibiòtics per via oral. Quan una persona presenta una otitis externa ha d’evitar (com es produeix freqüentment) la col·locació d’un tampó de cotó a l’entrada de l’oïda ja que això impedeix la bona ventilació i assecat de la mateixa manera que es dificulta més la curació del procés