Els nostres metges

Dra. Annie Navarro Rolon

Dra. Annie Navarro Rolon

Les nostres especialitats

Aparell respiratori

El sistema encarregat de captar l’oxigen

L’aparell respiratori o sistema respiratori és l’encarregat de captar l’oxigen (O2) de l’aire i introduir-lo en la sang i expulsar del cos el diòxid de carboni (CO2) -que és un rebuig de la sang i subproducte del anabolisme mòbil. En humans i altres mamífers, el sistema respiratori consisteix en vies respiratòries, pulmons i músculs respiratoris que intervenen en el moviment de l’aire tant dins com fora del cos humà.
  • Fosses nasals (usades per a ingressar l’aire al cos).
  • Tubs (com la tràquea i els bronquis).
  • Els dos pulmons (on ocorre l’intercanvi gasós).
L’intercanvi de gasos és l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni, de l’ésser viu amb el medi. Dins el sistema dels pulmons, les molècules d’oxigen i diòxid de carboni s’intercanvien passivament, per difusió, entre l’entorn gasós i la sang. Així, el sistema respiratori facilita l’oxigenació amb la remoció contaminant del diòxid de carboni i altres gasos que són deixalles del metabolisme i de la circulació. El sistema respiratori també ajuda a mantenir el balanç entre àcids i bases en el cos a través de l’eficient eliminació de diòxid de carboni de la sang.
El diafragma, com tot múscul, pot contraure i relaxar-se. A la inhalació, el diafragma es contrau i s’aplana, i la cavitat toràcica s’amplia. Aquesta contracció crea un buit que succiona l’aire cap als pulmons (inhalació). A la exhalació, el diafragma es relaxa i l’aire és expulsat dels pulmons.

Test de la Marxa o Walking test

El test de la marxa és una prova senzilla, fàcil de realitzar, que mesura principalment la capacitat d’exercici i dóna molta informació als pneumòlegs sobre com s’està fent l’intercanvi gasós d’oxigen i diòxid de carboni a nivell pulmonar.

Consisteix a mesurar la màxima distància que el pacient és capaç de recórrer caminant durant 6 minuts a un passadís. S’avalua simultàniament la saturació d’oxigen, la freqüència cardíaca i la tolerància a l’esforç, aquesta darrera mitjançant una escala de dispnea.

Encara que és una prova fàcil de realitzar, cal tenir un equipament mínim i personal qualificat per a la seva realització, de manera que pugui ser reproduïble. Es recomana que les persones que acudeixin a fer aquesta prova ho facin amb calçat i roba còmoda, també es recomana no fer-la en dejú ni després de l’exercici intens.

Si es detecta disminució de la saturació d’oxigen durant la prova, s’haurà de deixar descansar durant 15 minuts aproximadament a la persona i repetir-la amb oxigen suplementari, això serveix per valorar si el pacient es podria beneficiar d’usar oxigen a la seva vida diària.

El test de la marxa està contraindicat en pacients que hagin presentat el darrer mes una angina de pit o un infart del miocardi, i també es contraindica en pacients amb Hipertensió arterial no controlada.

Aquesta prova és especialment útil per al seguiment i pronòstic de diverses patologies respiratòries cròniques com són la Malaltia Pulmonar Obstructiva crònica (MPOC), les malalties intersticials (com la fibrosi pulmonar) i la Hipertensió arterial pulmonar.

Demana una cita prèvia

Accedeix