Les causes més freqüents són la fibrosi quística, els trastorns immunitaris i les infeccions recidivants, encara que alguns casos semblen ser idiopàtics. Els símptomes consisteixen en tos crònica i expectoració d’esput purulent; alguns pacients també poden presentar febre i dispnea. El diagnòstic es basa en els antecedents i els estudis per la imatge, que en general inclouen tomografia computada d’alta resolució, encara que les radiografies de tòrax estàndard poden ser diagnòstiques.

El tractament i la prevenció de les exacerbacions agudes es realitzen amb broncodilatadors, eliminació de les secrecions, antibiòtics i tractament de les complicacions, com ara hemoptisi i el dany pulmonar addicional provocat per infeccions resistents o oportunistes. Sempre que sigui possible, és important tractar els trastorns subjacents.

Quin tractament és necessari?

Els antibiòtics són el principal tractament per a les infeccions pulmonars repetides que provoca la bronquièctasia. Sovint es fan servir antibiòtics orals per tractar aquestes infeccions. En el cas de les infeccions difícils de tractar, el metge pot receptar antibiòtics per via intravenosa.

Moltes de les bronquièctasies de l’adult tenen l’origen en l’edat pediàtrica, per la qual cosa una intervenció precoç podria minimitzar-ne la morbiditat i la mortalitat a llarg termini. La immaduresa immunològica pot ser un important factor propiciador, ja que la majoria de les bronquièctasies a la infància són adquirides, sent la més freqüent la infecciosa. El patró bacteriològic és diferent del que s’observa a l’adult.

Recomanacions i actituds

Les bronquièctasies són una malaltia crònica el maneig de la qual pot ser complex. Es recomana que els pacients amb una etiologia susceptible de tractament específic, amb infecció bronquial crònica i/o amb aguditzacions repetides siguin controlats en unitats especialitzades que disposin de pneumòleg, infermeria i rehabilitació especialitzats en la seva cura.

Són importants l’educació i la supervisió en: el reconeixement de l’agudització i el seu automaneig inicial, l’administració d’antibiòtics inhalats i intravenosos al domicili, el manteniment i la neteja dels equips, l’administració d’altres tractaments (oxigen, ventilació mecànica, vacunes , etc.), la nutrició, la fisioteràpia i el compliment del tractament.

Tipus de bronquièctasies proposades per a població infantil

Les bronquièctasies consecutives a pneumònia poden desaparèixer en alguns casos, per la qual cosa alguns autors proposen una nova definició per a la població infantil, que distingiria: