On és obligatori portar mascareta?

Totes les persones a partir de 6 anys —professionals, pacients i visitants— estan obligades a portar mascareta en els espais següents:

• Centres d’atenció primària (CAP)
• Centres d’atenció hospitalària
• Centres d’atenció intermèdia
• Centres d’atenció a la salut mental
• Residències de gent gran
• Centres residencials per a persones amb discapacitat

Les persones ingressades no han de portar mascareta quan es trobin dins de la seva habitació.

Qui està exempt?

La resolució estableix que no és exigible l’ús de la mascareta en els casos següents:

• Persones amb malalties o dificultats respiratòries que es puguin agreujar amb la mascareta
• Persones que, per discapacitat o dependència, no puguin retirar-se-la de manera autònoma
• Situacions en què la mascareta sigui incompatible amb l’activitat

Cal recordar que la mascareta ha de portar-se correctament col·locada, cobrint nas, boca i barbeta.

Per què s’aplica aquesta mesura?

Catalunya es troba en un moment de màxima incidència d’infeccions respiratòries, especialment de grip i altres virus estacionals. Durant la setmana de l’1 al 7 de desembre, es van registrar 1.115 casos per cada 100.000 habitants, l’equivalent a prop de 90.000 casos setmanals.

La grip ha experimentat un augment continuat durant les últimes sis setmanes, superant el nivell molt alt de transmissió, amb una incidència estimada de 418 casos per cada 100.000 habitants. A més, aquesta temporada la grip s’ha avançat quatre setmanes i predomina el subtipus A(H3N2) variant K, que pot generar una resposta immunològica menor.

Aquesta situació té un impacte especial en persones grans i col·lectius vulnerables, i pot tensionar el sistema sanitari. De fet, els ingressos hospitalaris ja superen els pics de les temporades anteriors.

L’objectiu: protegir els col·lectius més vulnerables

La reintroducció de l’ús obligatori de la mascareta respon a la necessitat de reduir la transmissió comunitària i protegir especialment les persones més fràgils. També busca disminuir la pressió assistencial en moments de màxima demanda.

A Policlínica Treton, ens sumem a aquestes mesures amb l’objectiu de garantir un entorn segur i de confiança per a pacients, familiars i professionals.

Recomanacions de Policlínica Treton

• Porteu sempre mascareta quan accediu al centre.
• Si teniu símptomes respiratoris, eviteu venir acompanyats i informeu el personal.
• Renteu-vos les mans freqüentment i mantingueu distància quan sigui possible.
• Respecteu les indicacions del personal sanitari.

Gràcies per la vostra col·laboració

Des de Policlínica Treton us agraïm el vostre compromís i responsabilitat col·lectiva. Aquestes mesures són temporals, però essencials per protegir-nos i garantir l’atenció de qualitat que mereixeu.

Si teniu qualsevol dubte, el nostre equip us atendrà amb molt de gust.

La infecció es caracteritza per un intens dolor a l’oïda que augmenta amb els moviments de masticació i especialment quan es realitza la mobilització del pavelló auricular o en pressionar sobre l’entrada del conducte auditiu.

El conducte auditiu extern està recobert de pell i sempre hi ha microbis a la superfície. Perquè els gèrmens infectin el conducte, és imprescindible que aquesta pell estigui danyada. Així, si una persona utilitza tampons de cotó per a la higiene de l’oïda o realitza maniobres de rascat, la pell es lesiona i el germen infecta el conducte, produint llavors l’otitis externa. Per tant, una forma bàsica per prevenir aquestes infeccions és la no utilització de turundes per a la neteja de l’oïda.

Així mateix, la utilització d’aquestes turundes eliminen la totalitat del cerumen protector del conducte auditiu. El cerumen està format fonamentalment per greix i per tant, té la missió (a part de posseir propietats antibacteriana i antifúngica) de “repel·lir” l’aigua i així impedir la humitat de la pell del conducte.

Durant l’estiu, donats els freqüents banys en piscines i platges, l’entrada d’aigua en el conducte és molt freqüent el que, en oïdes desprotegits, la pell del conducte es macera el que facilita la penetració dels gèrmens i amb això la infecció.

Altres situacions que faciliten l’aparició de l’otitis externes són les malalties de la pell com el psoriasi o l’èczema seborreic. Així mateix, els pacients diabètics tenen una major incidència de presentar otitis que la població normal.

El tractament passa fonamentalment per evitar l’entrada d’aigua a l’orella, l’administració d’analgèsics i antiinflamatoris. El metge podrà administrar gotes òtiques antibiòtiques i, en casos severs, antibiòtics per via oral. Quan una persona presenta una otitis externa ha d’evitar (com es produeix freqüentment) la col·locació d’un tampó de cotó a l’entrada de l’oïda ja que això impedeix la bona ventilació i assecat de la mateixa manera que es dificulta més la curació del procés.

En aquest sentit, són molts els que creuen que la protecció de la pell es basa en tractaments exclusivament tòpics. I el cert és que tenir cura de la pell va molt més enllà de l’aplicació de crema solar. També hi influeixen altres factors tals com l’alimentació o el nivell d’hidratació. 

 D’aquesta manera, a continuació us presentem alguns consells que podeu posar en pràctica al llarg de l’estiu. Tots ells són igual d’importants, per tant, intenta aplicar-los en conjunt en la mesura del possible.

Posa en pràctica aquestes recomanacions

1. Abans de sortir al carrer (especialment en hores de màxima exposició solar) aplica’t crema solar spf 50 a la cara, coll i escot. A l’hora d’escollir una protecció solar, intenta que sigui sense filtres químics per tal de garantir el bon estat de la teva pell. 

2. Més enllà de la crema, utilitza complements de roba per incrementar la protecció. Per exemple, ulleres de sol, gorres o mocadors. D’aquesta manera millorarem els resultats i la nostra pell es mantindrà més ferme. 

3. Protegeix la teva pell des de dins ingerint aliments amb alts nivells d’antioxidants. Així evitarem la formació de radicals lliures, que són els causants en aquest cas de l’envelliment a la pell. Alguns exemples són tomàquets, pastanagues, llegums o fruits secs.

4. És important beure aigua encara que no tinguem set. Amb les altes temperatures el nostre cos es deshidrata amb més facilitat. Per això, hem d’incrementar l’entrada de líquids al nostre cos. La nostra pell necessita aigua per mantenir-se en un estat òptim. 

5. Recorda que l’ombra protegeix, però també cal tenir cura quan ens refugiem en ella. Per tant, encara que et trobis en una zona aparentment protegida del sol, recorda que has de seguir utilitzant protecció solar.

Hi ha diversos tipus d’al·lèrgens, com el pol·len de les plantes i els arbres, els àcars de la pols, alguns fongs, el pèl d’animals com el gos, el gat, el verí d’abelles i vespes.

Per altra banda, també hi ha persones que desenvolupen al·lèrgia a aliments com la llet de vaca, l’ou, fruits secs, fruites, peixos, mariscs, etc.

 Quins són els símptomes de l’al·lèrgia?

Entre els símptomes principals que poden indicar que tenim alguna al·lèrgia són: la picor d’ulls o del nas, esternuts freqüents, mocs, nas tapat, sensació d’ofec, tos freqüent, marques o picor a la pell, etc…

Per descobrir l’al·lèrgia hi ha unes proves específiques senzilles que es poden fer a la consulta mèdica.

Entre les més comunes tenim:

• El test cutani, que consisteix a posar sobre la pell gotes de substàncies sospitoses de causar al·lèrgia.
• L’estudi de la funció pulmonar mitjançant una espirometria, que requereix bufar a través d’un tub connectat a un aparell que mesura el flux d’aire.

Tractaments

El tractament principal de l’al·lèrgia respiratòria per aturar l’origen de la malaltia al·lèrgica s’anomena immunoteràpia amb al·lèrgens, també coneguda com a vacuna de l’al·lèrgia. Aquestes vacunes canvien el sistema immunològic amb la finalitat de tolerar la substància que ens causa al·lèrgia.

També hi ha d’altres tipus de tractaments, com pastilles antial·lèrgiques, inhaladors per als pulmons, esprais nasals, i fins i tot adrenalina per fer servir en cas d’una reacció al·lèrgica generalitzada.

Pel que fa a la intolerància d’aliments, el nombre d’afectats també creix. El motiu d’aquestes intoleràncies normalment es caracteritza per un dèficit enzimatic. Col·loquialment, podem explicar-ho amb l’exemple d’unes “tisores” que aquestes persones tenen al seu interior i que tallen certes parts dels aliments impedint que es metabolitzin. Això causa diversos símptomes i molèsties digestives com nàusees, dolor abdominal, diarrea, etc.

No és igual de greu una al·lèrgia que una intolerància

Cal destacar que no és igual de greu una al·lèrgia que una intolerància. I tampoc es tracten de la mateixa manera ni el pla d’actuació a nivell alimentari és el mateix. En el cas de les al·lèrgies, la recomanació és evitar completament l’aliment al·lèrgent causant de la simptomatologia. Per altra banda, en una intolerància es pot consumir aquest aliment però en la quantitat tolerada. És a dir, sense arribar al mínim que ens pugui produir qualsevol tipus de reacció (aquest no és el cas de la celiaquia i el gluten).

Tens molèsties digestives?

El més important quan es pateixen molèsties digestives és visitar a un especialista. S’encarregarà de fer-te una valoració inicial per poder recomenar-te realitzar les proves de diagnòstic de validesa científica. Un cop disposis dels resultats el més recomenable és visitar la consulta d’un dietista-nutricionista especialitzat. És aquí on ens encarreguem d’adaptar la teva alimentació al teu diagnòstic i al teu dia a dia. Coneixem els teus hàbits, horaris, preferències, costums familiars… I ens adaptem a cada una de les teves necessitats. En definitiva, fem un treball global per millorar la teva alimentació en tots els aspectes i que arribis a un major nivell de benestar.

Volem recordar-te que a la Policlínica Treton disposem d’un servei de dietètica i nutrició i estarem encantats d’assessorar-te davant de qualsevol dubte. Per això, volem animar-te a que ens visitis si creus que pots estar davant d’una situació similar a les descrites en aquest article. Estem aquí per ajudar-te i supervisar la teva salut i la dels teus i tenim un gran equip de professionals a la teva disposició. Així doncs, i sempre que ho necessitis, et rebrem a les nostres instal·lacions. 

Aquesta es una malaltia molt greu, però per sort no massa freqüent, tot i així cada any a Espanya hi han entre 500 i 1000 casos, amb una mortalitat del 10% i amb seqüeles important ( sordesa, dèficit psíquic…) del 30%.

La vacuna esta recomanada a totes les edats però sobretot a menors de 5 anys ( el 70% d’aquestes meningitis afecten a aquest grup d’edat).

La Bexsero és una nova vacuna per la meningitis.

Es una bona vacuna de provada eficàcia, però amb el problema de que fins ara hi ha poc estoc, que es el que ha comportat un cert rebombori mediàtic,  amb una certa por per part d’alguns pares. Queda clar que la MB es una malaltia molt greu, però no estem en epidèmia, ni hi han mes casos que fa uns anys, el que ha canviat es que ara hi ha una vacuna efectiva, que no hi era abans del 2015.

Les dosis a posar depèn de l’edat en que es comenci la vacunació:

• Abans dels 7 mesos son 3 dosi i un record a l’any
• Entre els 7-23 mesos 2 dosi i un record a l’any
• A partir dels 2 anys 2 dosi

Es aconsellable posar la MB separada de qualsevol altre vacuna del calendari vacunal

S’ha de mantenir una bona conservació des de el moment que es compra:

•   Mantenir l’embalatge íntegre fins que es posi la vacuna
•   Mantenir la cadena del fred, de la nevera de la farmàcia a nevera de casa, sense que toqui a les parets de la nevera ni posar-la a la porta .Compar-la poc abans de posar-la i de una en una.

Pot comportar una disminució de la qualitat de vida

Per tant, el fet d’estar en atur pot comportar una disminució de la qualitat de vida, augment de les tensions familiars, deteriorament personal amb sentiments d’inferioritat, de culpa o pèrdua de confiança en si mateix, disminució de les relacions socials, disminució de l’activitat, que pot derivar en un deteriorament a nivell de salut física. Tot això pot comportar conseqüències psicològiques importants com problemes d’autoestima, estrés emocional, agressivitat, pors, envejes, alteracions del son, depressió, etc.

Pautes que et poden ajudar

Volem donar-te alguns consells que podràs tenir en compte si et trobes en situació d’atur o creus que pots estar en qualsevol situació similar. Prèn nota de cada un d’ells i possa’ls en pràctica el més aviat possible.

• Dóna’t un temps per acceptar la situació, pensa que la vida laboral és molt llarga i pren-te l’atur com un temps de transició entre una feina i una altra.
• Recolza’t en la teva família i amics, comparteix la situació amb ells i expressa els teus temors, però sense que això ocupi tot el temps que passes amb ells.
• Reorganitza els recursos econòmics de que disposes i adequa el nivell de vida al pressupost nou.
• Estructura i planifica les activitats a fer per buscar feina.
• Manté un horari fixa, que inclogui estones per reciclar-te professionalment, estones d’oci , i estones per buscar feina.
• Aprofita per fer coses que abans no tenies temps de fer, passa mes estona amb la família, busca’t algun hobbie, practica esport, etc.. Es poden fer moltes coses sense gastar diners i és bo que et mantinguis ocupat.

Si així i tot veus que comences a sentir-te malament física o emocionalment, no dubtis a buscar ajuda d’un professional que t’ajudarà a fer front a situacions que potser a tu sol et costa superar, evitant arribar a mals majors.

Un elevat nombre de nois i noies estan implicats en dinàmiques perverses de relacions entre iguals que asumeixen l’agressió i la victimització com a una conducta normalitzada. Entre les conductes més habituals hi trobem insults, desvaloritzacions, agressions físiques amb empentes, cops, etc. Però també, i potser les conductes d’ assetjament que més seqüel·les deixen entre els nostres menors son les de tipus relacional, com difussió de rumors que ridiculitzen o infravaloren a la persona en les xarxes socials, insults, aïllament del grup sense deixar-lo participar amb els altres, etc…

Entre els adolescents l’assetjament o el Ciberbullying a través de les xarxes socials és el que més seqüel·les psíquiques pot tenir en la víctima. Aquesta forma indirecte d’ agressió amb conductes intimidatories , intencionades i repetitives en el temps que tendeixen a desvaloritzar a la persona, que disminueixen la seva autoestima, que alteren la seva estabilitat emocional i la aïllen del grup, se li afegeix les grans dificultats per a ensortir-se’n per part de la víctima, ja que es difícil poder controlar l’entorn cibernètic.

Curiosament quan els pares o tutors se nadonen que un nen o adolescent és víctima d’aquest bullying possiblement faci molt de temps que es va iniciar el procés.

Els signes d’ alarma més evidents: evitacions per anar a l’escola, aïllament en jugar amb altres nens i actitut de desconfiança, dificultats per dormir, pèrdua de fam, irritabilitat, tristor, poca capacitat de soportar tasques amb esforç mantingut, dificultats concentració, pèrdua d’interés per activitats gratificants, perdua d’ interés per relacionar-se amb altres, etc. Sovint diuen que han perdut material escolar (potser els han sostret altres nens, etc).

Entre les seqüel·les més importants: dificultats per dormir, pèrdua de gana, dificultats atenció-concentració, irritabilitat , poca capacitat de soportar esforçar-se en estudiar, alteracions emocionals i ansietat elevada a nivel psicosomàtic (gastrointestinal, bloqueig mental, etc) intranquil·litat, actitud de desconfiança vers els altres, depressió, símptomes similars a un estrés postraumatic.

La línea d’intervenció i tractament ha d’ anar enfocada no solament a la víctima i familia sinó també a detectar els assetjadors, desarticul·lant la dinàmica establerta: extingir les conductes que fan el assetjadors i també fent intervenció en les persones que observen i recolcen als assetjadors.

Si fem recerca a Internet, de ben segur trobarem milers de dietes que prometen resultats increïbles en poc temps. Ara bé, la majoria d’aquestes propostes es basen en restringir alguns tipus d’aliments de forma agressiva. Com a conseqüència d’això, el més probable és que tinguem un dèficit de nutrients essencials pel bon funcionament del nostre organisme i, lògicament, un estat de salut més negatiu.

Per què posar-nos en mans d’un dietista?

Partim de la base que una dieta ha de ser un estil alimentari saludable que ens ha d’ajudar a controlar el nostre pes. Per això, és totalment necessari posar-nos en mans d’un dietista o nutricionista qualificat que ens pugui assessorar correctament per saber quins aliments i amb quina freqüència els hem de consumir.

En aquest sentit el nutricionista ens guiarà al llarg del procés informant-nos sobre el perquè de cada aliment. En altres paraules, ens endinsarem en l’educació nutricional per conèixer millor el funcionament del nostre propi organisme davant dels diferents refrigeris.

Ja per acabar, és cert que existeixen consells que podem aplicar de forma genèrica al conjunt de la població, com per exemple menjar més fruites i verdures, no ingerir tant de sucre, etc. Tot i això, el paper del nutricionista és més que fonamental, ja que es tracta d’un professional de l’alimentació que sap plantejar una solució a cada cas particular per assegurar que l’evolució de la dieta sigui sempre saludable.

Encara no es coneix què produeix la psoriasi, però sí es coneix que la genètica i la immunologia juguen un important paper en el seu desenvolupament. En els pacients amb psoriasi, el sistema immune s’activa d’una manera anormal, resultant en una acceleració del cicle de creixement de les cèl·lules de la pell. En lloc de desprendre, les cèl·lules més superficials s’acumulen, formant escates gruixudes sobre les àrees de pell enrogida.
Hi ha un clar factor familiar. Si un dels progenitors pateix psoriasi, hi ha un 25% de probabilitats que cada fill la pateixi. Alguns factors poden activar la psoriasi o intensificar-en els nens, com els danys a la pell i les infeccions. Fins a la meitat dels nens amb psoriasi tindran un rebrot de la malaltia de 2 a 6 setmanes després de malalties com les infeccions respiratòries o digestives. Malgrat tot, la psoriasi no és una malaltia contagiosa.

La psoriasi es presenta de forma habitual com plaques de pell seca, vermella i escamosa que poden ser molt pruriginoses. De vegades també pot produir cremor i aparèixer i desaparèixer de forma impredictible.
Existeixen nombroses formes de presentació de la patologia, però la més freqüent en els nens és la psoriasi en plaques. Pot limitar-se a unes poques plaques o afectar grans zones de la pell. Pot aparèixer en qualsevol àrea però, amb més freqüència, afecta al dors dels colzes i dels genolls, i al cuir cabellut. La psoriasi en gotes -on l’erupció pren la forma de lesions en petites gotes- és una altra forma freqüent en els nens. La cara i la regió genital es afecten amb freqüència en els nens petits. La psoriasi també pot afectar les ungles (sobretot com petites depressions o clotets a la làmina unguial), i a les articulacions (artritis psoriàsica).

Com diagnosticar la psoriasi?

Per diagnosticar la psoriasi no existeixen analítiques de sang específiques. El diagnòstic és clínic i es realitza a partir de les lesions cutànies. En cas de dubte, es pot realitzar una biòpsia cutània per confirmar el diagnòstic i descartar altres causes.

Consideracions emocionals en els nens amb psoriasi

Per a molts nens el principal problema de la psoriasi és la seva visibilitat i l’efecte que aquesta pugui tenir sobre la seva autoestima. Els nens amb psoriasi presenten un major risc de depressió i ansietat. La psoriasi no deixa cicatrius a la pell però pot produir cicatrius emocionals.

Tractament de la psoriasi en nens

El tractament de la psoriasi infantil depèn de la gravetat, l’extensió i el tipus de psoriasi. La majoria d’ells redueixen la inflamació de la pell, mentre que altres disminueixen la formació d’escates i la picor. Els tractaments varien des de cremes, xampús i pomades fins a la fototeràpia amb llum ultraviolada i la medicació sistèmica en els casos més importants. No hi ha una medicació que funcioni en tots els pacients i pot portar cert temps aconseguir el règim terapèutic idoni per a cada nen.
En aquest sentit existeix:
Tractament tòpic. Els medicaments tòpics s’apliquen de forma directa sobre les plaques de psoriasi. Contenen derivats de la cortisona o altres productes antiinflamatoris sense corticoides com la vitamina D3, el quitrà, l’àcid salicílic i els retinoides. Poden aplicar-se de forma aïllada, encara que amb freqüència es presenten en productes que els combinen. També s’usen cremes hidratants per mantenir una bona hidratació de la pell i reduir la picor, la sequedat i les escates.
Fototeràpia amb llum ultraviolada. Quan els fàrmacs tòpics no són efectius, o l’afectació és molt extensa, alguns nens poden rebre tractament amb llum ultraviolada. La fototeràpia utilitza la llum ultraviolada per reduir la inflamació de la pell. La llum natural conté llum ultraviolada i pot estar recomanada pel dermatòleg infantil. Tot i que la llum natural pot resultar d’ajuda, massa exposició, i una cremada solar, poden portar a un brot de psoriasi en el lloc afectat i incrementar el risc d’un envelliment prematur i de càncer de pell. La fototeràpia es realitza 2-3 vegades per setmana a la consulta de l’hospital.
Tractaments orals i biològics. Les formes més greus de psoriasi necessitaran medicació oral, o mitjançant infusió o injecció en el cos (medicaments “biològics”). Aquests tractaments tenen riscos i beneficis que han de ser valorats pel dermatòleg.

Consideracions importants en la psoriasi infantil

Els nens amb psoriasi tenen un risc elevat de desenvolupar obesitat, diabetis, colesterol alt i malalties cardiovasculars en l’edat adulta. És per això que han de fer una dieta sana, mantenir el pes ideal i realitzar exercici físic de forma regular.