Un elevat nombre de nois i noies estan implicats en dinàmiques perverses de relacions entre iguals que asumeixen l’agressió i la victimització com a una conducta normalitzada. Entre les conductes més habituals hi trobem insults, desvaloritzacions, agressions físiques amb empentes, cops, etc. Però també, i potser les conductes d’ assetjament que més seqüel·les deixen entre els nostres menors son les de tipus relacional, com difussió de rumors que ridiculitzen o infravaloren a la persona en les xarxes socials, insults, aïllament del grup sense deixar-lo participar amb els altres, etc…

Entre els adolescents l’assetjament o el Ciberbullying a través de les xarxes socials és el que més seqüel·les psíquiques pot tenir en la víctima. Aquesta forma indirecte d’ agressió amb conductes intimidatories , intencionades i repetitives en el temps que tendeixen a desvaloritzar a la persona, que disminueixen la seva autoestima, que alteren la seva estabilitat emocional i la aïllen del grup, se li afegeix les grans dificultats per a ensortir-se’n per part de la víctima, ja que es difícil poder controlar l’entorn cibernètic.

Curiosament quan els pares o tutors se nadonen que un nen o adolescent és víctima d’aquest bullying possiblement faci molt de temps que es va iniciar el procés.

Els signes d’ alarma més evidents: evitacions per anar a l’escola, aïllament en jugar amb altres nens i actitut de desconfiança, dificultats per dormir, pèrdua de fam, irritabilitat, tristor, poca capacitat de soportar tasques amb esforç mantingut, dificultats concentració, pèrdua d’interés per activitats gratificants, perdua d’ interés per relacionar-se amb altres, etc. Sovint diuen que han perdut material escolar (potser els han sostret altres nens, etc).

Entre les seqüel·les més importants: dificultats per dormir, pèrdua de gana, dificultats atenció-concentració, irritabilitat , poca capacitat de soportar esforçar-se en estudiar, alteracions emocionals i ansietat elevada a nivel psicosomàtic (gastrointestinal, bloqueig mental, etc) intranquil·litat, actitud de desconfiança vers els altres, depressió, símptomes similars a un estrés postraumatic.

La línea d’intervenció i tractament ha d’ anar enfocada no solament a la víctima i familia sinó també a detectar els assetjadors, desarticul·lant la dinàmica establerta: extingir les conductes que fan el assetjadors i també fent intervenció en les persones que observen i recolcen als assetjadors.

Un cop d’ull a les xifres més rellevants

Es tracta d’una situació sense precedents que podem valorar fent un cop d’ull a les xifres més rellevants. Sense anar més lluny, al nostre país el 41,9% de la població ha patit poblemes d’insomni des de l’inici de la pandèmia. S’han prescrit més del doble de psicofàrmacs que abans, sobretot ansiolítics, antidepressius i inductors del son, segons el CIS. Els casos de depressió i trastorns d’ansietat han augmentat un 28% i un 26% arreu del món, segons The Lancet. I el trastorn per estrès posttraumàtic, l’ansietat i la depressió van ser, respectivament, cinc, quatre i tres vegades més freqüents en els últims dos anys segons l’Organització Mundial de la Salut. Per tant, ens trobem davant d’un problema real.

Quins grups són els més vulnerables?

És una realitat que els problemes de salut mental poden afectar-nos a tots. No obstant, al llarg d’aquesta pandèmia hi ha grups socials que s’han posicionat com els més vulnerables a patir els trastorns que hem comentat en el punt anterior. Entre ells, cal destacar les dones, els joves i les persones amb pocs recursos. Sigui com sigui, tots nosaltres hem notat d’una forma o altra l’impacte que està tenint aquesta situació prolongada en el temps en el nostre dia a dia. Es tracta d’una realitat que ens acompanya des de fa gairebé dos anys i que, a nivell psicològic ho farà durant més temps.

Hi ha personal suficient davant l’alta demanda?

A nivell públic, la situació és complicada. Els especialistes critiquen la falta d’atenció per part de les administracions. Mentre que a Europa es dedica un 5,5% de la inversió en sanitat a la salut mental, al nostre país només se’n destina un 4%. Al sistema públic de salut hi ha 11 psiquiàtres per cada 100.000 habitants, la meitat que a França o Alemanya. Tot i això, el nou borradod de la llei general de salut mental estableix 18 psiquiàtres per cada 100.000 habitats. Ara bé, quan parlem de psicòlegs, la xifra és encara més baixa ja que ens trobem en 6 per cada 100.000 habitants. El que representa tres cops menys de la mitjana d’Europa.

Recorda que a la Policlínica Treton disposem de servei de psicologia i psiquiatria. Demana’ns informació sobre aquest servei i deixa’t assessorar pel nostre equip de professionals!

La cirurgia profilàctica de reducció de risc és triada pel 50% de les dones.

Per poder estudiar l’impacte psicològic que tot aquest procés comporta per a les dones que són portadores d’aquesta mutació, s’ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura científica que tracta sobre aquest tema. A través de tres bases de dades, trobant-31 articles (en castellà o en anglès) que avaluen directament l’impacte psicològic de dones amb risc d’ desenvolupar càncer de mama i / o ovari i tenen en compte també la resposta emocional de les dones davant la cirurgia profilàctica.

L’anàlisi de la revisió ens indica que, d’una banda, hi ha treballs que afirmen que sí que es produeix una alteració en els nivells d’ansietat general, ansietat relacionada amb el càncer i depressió en les dones que tenen més risc de desenvolupar càncer de mama i / o d’ovari i també en les dones que se sotmeten a cirurgia profilàctica. Però, per contra, altres defensen que els nivells d’ansietat i depressió no es mostren prou elevats per considerar-problemàtics en algunes dones. A més, alguns articles exposen també que els nivells elevats d’ansietat poden ser els que portin a les dones a la realització de la cirurgia profilàctica i altres, consideren que els factors que porten a prendre la decisió de realitzar la cirurgia són altres, com per exemple, el fet de saber que és portador de la mutació BRCA 1 i / o BRCA 2 o haver tingut algun familiar (mare o germanes) mortes per càncer.

L’alteració del benestar emocional

Podem veure que hi ha opinions diverses relacionades amb aquest tema que podrien explicar-se per les diferents formes de mesurar els nivells d’ansietat i depressió en les dones. A tot i això, es considera que és rellevant posar a disposició de les dones que es troben en aquesta situació protocols de seguiment i acompanyament psicològic al llarg de tot el procés. Tant a les dones que presentin nivells d’ansietat o depressió més elevats, com a les que no.

El suport psicològic i l’acompanyament al llarg del procés poden reduir l’impacte psicològic i dotar de recursos a les dones per que aprenguin a gestionar millor les seves emocions i necessitats.

Totes les dones que passen per un procés com aquest es troben en una situació nova d’invulnerabilitat, amb dubtes, preguntes, pors, etc. Per això, la reacció més habitual a la majoria de dones és que es doni una alteració del benestar emocional a causa d’aquesta situació. No cal esperar a desenvolupar un trastorn psicològic per proporcionar suport psicològic, per acompanyar al llarg del procés i proporcionar eines per gestionar el malestar emocional.