Hi ha diversos tipus d’al·lèrgens, com el pol·len de les plantes i els arbres, els àcars de la pols, alguns fongs, el pèl d’animals com el gos, el gat, el verí d’abelles i vespes.

Per altra banda, també hi ha persones que desenvolupen al·lèrgia a aliments com la llet de vaca, l’ou, fruits secs, fruites, peixos, mariscs, etc.

 Quins són els símptomes de l’al·lèrgia?

Entre els símptomes principals que poden indicar que tenim alguna al·lèrgia són: la picor d’ulls o del nas, esternuts freqüents, mocs, nas tapat, sensació d’ofec, tos freqüent, marques o picor a la pell, etc…

Per descobrir l’al·lèrgia hi ha unes proves específiques senzilles que es poden fer a la consulta mèdica.

Entre les més comunes tenim:

• El test cutani, que consisteix a posar sobre la pell gotes de substàncies sospitoses de causar al·lèrgia.
• L’estudi de la funció pulmonar mitjançant una espirometria, que requereix bufar a través d’un tub connectat a un aparell que mesura el flux d’aire.

Tractaments

El tractament principal de l’al·lèrgia respiratòria per aturar l’origen de la malaltia al·lèrgica s’anomena immunoteràpia amb al·lèrgens, també coneguda com a vacuna de l’al·lèrgia. Aquestes vacunes canvien el sistema immunològic amb la finalitat de tolerar la substància que ens causa al·lèrgia.

També hi ha d’altres tipus de tractaments, com pastilles antial·lèrgiques, inhaladors per als pulmons, esprais nasals, i fins i tot adrenalina per fer servir en cas d’una reacció al·lèrgica generalitzada.

Pel que fa a la intolerància d’aliments, el nombre d’afectats també creix. El motiu d’aquestes intoleràncies normalment es caracteritza per un dèficit enzimatic. Col·loquialment, podem explicar-ho amb l’exemple d’unes “tisores” que aquestes persones tenen al seu interior i que tallen certes parts dels aliments impedint que es metabolitzin. Això causa diversos símptomes i molèsties digestives com nàusees, dolor abdominal, diarrea, etc.

No és igual de greu una al·lèrgia que una intolerància

Cal destacar que no és igual de greu una al·lèrgia que una intolerància. I tampoc es tracten de la mateixa manera ni el pla d’actuació a nivell alimentari és el mateix. En el cas de les al·lèrgies, la recomanació és evitar completament l’aliment al·lèrgent causant de la simptomatologia. Per altra banda, en una intolerància es pot consumir aquest aliment però en la quantitat tolerada. És a dir, sense arribar al mínim que ens pugui produir qualsevol tipus de reacció (aquest no és el cas de la celiaquia i el gluten).

Tens molèsties digestives?

El més important quan es pateixen molèsties digestives és visitar a un especialista. S’encarregarà de fer-te una valoració inicial per poder recomenar-te realitzar les proves de diagnòstic de validesa científica. Un cop disposis dels resultats el més recomenable és visitar la consulta d’un dietista-nutricionista especialitzat. És aquí on ens encarreguem d’adaptar la teva alimentació al teu diagnòstic i al teu dia a dia. Coneixem els teus hàbits, horaris, preferències, costums familiars… I ens adaptem a cada una de les teves necessitats. En definitiva, fem un treball global per millorar la teva alimentació en tots els aspectes i que arribis a un major nivell de benestar.

Volem recordar-te que a la Policlínica Treton disposem d’un servei de dietètica i nutrició i estarem encantats d’assessorar-te davant de qualsevol dubte. Per això, volem animar-te a que ens visitis si creus que pots estar davant d’una situació similar a les descrites en aquest article. Estem aquí per ajudar-te i supervisar la teva salut i la dels teus i tenim un gran equip de professionals a la teva disposició. Així doncs, i sempre que ho necessitis, et rebrem a les nostres instal·lacions. 

Les causes més freqüents són la fibrosi quística, els trastorns immunitaris i les infeccions recidivants, encara que alguns casos semblen ser idiopàtics. Els símptomes consisteixen en tos crònica i expectoració d’esput purulent; alguns pacients també poden presentar febre i dispnea. El diagnòstic es basa en els antecedents i els estudis per la imatge, que en general inclouen tomografia computada d’alta resolució, encara que les radiografies de tòrax estàndard poden ser diagnòstiques.

El tractament i la prevenció de les exacerbacions agudes es realitzen amb broncodilatadors, eliminació de les secrecions, antibiòtics i tractament de les complicacions, com ara hemoptisi i el dany pulmonar addicional provocat per infeccions resistents o oportunistes. Sempre que sigui possible, és important tractar els trastorns subjacents.

Quin tractament és necessari?

Els antibiòtics són el principal tractament per a les infeccions pulmonars repetides que provoca la bronquièctasia. Sovint es fan servir antibiòtics orals per tractar aquestes infeccions. En el cas de les infeccions difícils de tractar, el metge pot receptar antibiòtics per via intravenosa.

Moltes de les bronquièctasies de l’adult tenen l’origen en l’edat pediàtrica, per la qual cosa una intervenció precoç podria minimitzar-ne la morbiditat i la mortalitat a llarg termini. La immaduresa immunològica pot ser un important factor propiciador, ja que la majoria de les bronquièctasies a la infància són adquirides, sent la més freqüent la infecciosa. El patró bacteriològic és diferent del que s’observa a l’adult.

Recomanacions i actituds

Les bronquièctasies són una malaltia crònica el maneig de la qual pot ser complex. Es recomana que els pacients amb una etiologia susceptible de tractament específic, amb infecció bronquial crònica i/o amb aguditzacions repetides siguin controlats en unitats especialitzades que disposin de pneumòleg, infermeria i rehabilitació especialitzats en la seva cura.

Són importants l’educació i la supervisió en: el reconeixement de l’agudització i el seu automaneig inicial, l’administració d’antibiòtics inhalats i intravenosos al domicili, el manteniment i la neteja dels equips, l’administració d’altres tractaments (oxigen, ventilació mecànica, vacunes , etc.), la nutrició, la fisioteràpia i el compliment del tractament.

Tipus de bronquièctasies proposades per a població infantil

Les bronquièctasies consecutives a pneumònia poden desaparèixer en alguns casos, per la qual cosa alguns autors proposen una nova definició per a la població infantil, que distingiria:

Al litoral mediterrani els pòl·lens més freqüents són els de parietaria, gramínies, olivera i salsola. A Barcelona, predominen els pacients al·lèrgics al plàtan d’ombra usat freqüentment a la via pública i jardins. Les cupresàcies, que solen ser els primers pòl·lens a aparèixer abans de la primavera, han tingut un comportament diferent respecte al 2022. Durant els primers mesos d’aquest any les temperatures han estat més fredes, i per això els nivells de pol·len de cupresàcies han estat inferiors, observant-se una tendència a l’alça, les primeres setmanes de març.

Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), es preveu que aquest any al litoral mediterrani, els al·lèrgics a pol·len de gramínies tindran una primavera lleu, que oscil·larà entre els 1.000 i 2.000 grams/m3.

Hi ha una relació directa entre les concentracions de pòl·lens durant la primavera amb factors meteorològics com la pluja i la temperatura de la tardor i hiverns previs. La pluja afecta les concentracions de pòl·lens de dues maneres: una d’elles beneficiosa per als al·lèrgics i una altra perjudicial. A curt termini la pluja humiteja els pòl·lens que hi ha flotant a l’atmosfera, augmentant el seu pes i afavorint el seu dipòsit a terra impedint que puguin penetrar a les vies respiratòries, la qual cosa disminueix els símptomes dels pacients al·lèrgics quan estigui plovent. No obstant això, a llarg termini la pluja afavoreix el creixement de totes les plantes, sobretot les gramínies, fet que contribueix a un major desenvolupament i un augment en la producció de pòl·lens de gramínies que es dispersaran per l’atmosfera en el seu moment de floració, amb un augment dels símptomes al·lèrgics.

Un dels múltiples efectes del canvi climàtic és augmentar les malalties al·lèrgiques per pòl·lens. L’augment de les temperatures avança el període de pol·linització i endarrereix la seva finalització, augmenta el període d’exposició als pòl·lens. A més, els contaminants químics actuen sobre les plantes i com que no es poden desplaçar, s’han de defensar modificant el seu metabolisme i produint noves proteïnes, anomenades d’estrès que els permetin subsistir, però que augmenten l’al·lergenicitat dels pòl·lens.

Les artèries transporten la sang des del cor als òrgans vitals i extremitats, i les venes la tornen a portar al cor. És per això que el cirurgià vascular ha d’estar altament qualificat, ja que la seva tasca es basa exclusivament en la cura de desordres del sistema circulatori, artèries i venes incloses.

La tècnica més coneguda

La tècnica més coneguda dins de la cirurgia vascular és el bypass o pont, que consisteix a reemplaçar el vas sanguini malmès per un altre vas sa del mateix pacient. Si es tracta d’una artèria de grans dimensions, com l’aorta, s’utilitza una artèria sintètica que la reemplaça. Aquestes tècniques ben aplicades restableixen la irrigació de l’o els òrgans afectats en forma duradora i amb molt baix risc associat.

Per altra banda, cirurgia venosa més freqüent i coneguda és la que permet tractar les dilatacions venoses superficials o varius i que consisteix bàsicament en l’eliminació de les venes malaltes. Altres tècniques que no resolen la causa de les varius que és la insuficiència venosa no eviten la reaparició d’elles.

Més enllà del moviment

Tot i que els símptomes més coneguts i fàcils d’identificar del Parkinson es veuen reflectits principalment en el moviment, n’hi ha d’altres que també cal conèixer. Destaquen la depressió i l’ansietat, canvis d’humor, alteracions cognitives (pèrdua de la memòria, confusió, falta de concentració), fatiga, trastorns del son, dificultats en la regulació de la tensió arterial o malestar en les extremitats.

Cal recordar que tots aquests símptomes són efectes directes de l’alteració del sistema nerviós provocada per la malaltia i que poden o no presentar-se en funció del cas i de la predisposició de la persona afectada.

El diagnòstic

El Parkinson és una malaltia que no pot identificar-se a través de cap tipus de marcador. És a dir, no es pot veure en una anàlisi. És per aquest motiu que sol identificar-se gràcies a les seves manifestacions clíniques. Generalment, pot realitzar-se un diagnòstic bastant encertat quan el pacient presenta dos dels tres símptomes centrals del Parkinson: hipocinèsia, tremolor en repòs i rigidesa.

Tremolar no és sinònim de patir Parkinson

És important saber que tremolar no és sinònim de patir Parkinson. Ens hem de preocupar sempre que el tremolor sigui en repòs i que desaparegui a l’hora de realitzar un moviment. En aquest sentit, hi ha altres patologies del sistema nerviós que no presenten cap tipus de tremolor en repòs però sí en moviment. Aleshores, estem parlant d’un altre tipus de patologia nerviosa. De fet, en algunes ocasions, els pacients estan convençuts de que pateixen Parkinson a causa d’aquest tipus de moviments. És per això que sempre cal acudir a l’especialista quan qualsevol d’aquests símptomes es manifesti.

Tenint en compte que s’acosten setmanes fredes, fem un repàs dels principis més importants que cal considerar en relació a la gent gran.

Quant més fred, major risc

Tots els experts coincideixen en què a mesura que disminueix la temperatura, major és el risc de malaltia. Aquest fet s’accentúa encara més en les persones grans. Per això, tornem a remarcar que hem de tenir especial cura en aquestes situacions.

El fred pot empitjorar malalties cròniques

En aquest sentit, és important tenir en compte que el fred pot empitjorar malalties cròniques en les persones d’edat avançada. Entre les més comuns, trobem problemes de l’aparell respiratori, malalties relacionades amb el cor, neurològiques, mentals o diabetis. Per altra banda, també s’ha demostrat que el fred pot potenciar malalties com l’atrosi o el Parkinson.

Consells per a les persones grans en èpoques de fred

Arribats a aquest punt, volem donar-te alguns consells i recomanacions perquè puguis tenir en compte. Ja sigui en relació a la teva pròpia salut o de cara a familiars o coneguts. Prèn nota i posa’ls en pràctica!

El fred incrementa les possibilitats de patir dolor articular

Quan baixen les temperatures, és habitual veure com les persones grans es tornen més vulnerables davant de les malalties. En aquest sentit, el dolor articular normalment es presenta com una de les causes més habituals. Quan fa fred i diem que sentim molèsties als ossos, realment són les nostres articulacions les que generen aquesta sensació. El fred i l’humitat fan que els músculs estiguin en tensió, el que provoca contractures i dolències. Cal tenir en compte que els ossos no es trencan pel fred, sinó per cops o agressions importants.

Com afecta el clima al dolor de les articulacions?

Quan les temperatures baixen i comencem a notar els primers efectes en l’increment del dolor muscular i articular, això és el que passa al nostra cos. T’ho expliquem en cinc passos fàcils d’entendre perquè tinguis més clar quina és la reacció de l’organisme davant del fred.

• En primer lloc, el cos nota la sensació de fred.
• Davant d’això, el cor comença a disminuir la seva despesa cardiaca, és a dir, redueix les pulsacions.
• Un efecte directe d’això és que també es desaccelera la circulació de la sang pel cos.
• Davant d’això, la tensió muscular augmenta.
• Els músculs comencen a realitzar contraccions i comença la percepció del dolor.

Un cop tenint més clar quin és el procés, cal sempre buscar quines són les opcions d’actuació per tractar de solucionar la situació.

En aquest sentit, sempre que detectem qualsevol indici, en aquest cas de varius, és important visitar un especialista. No hem de prendre decisions pel nostre compte ni deixar-nos assessorar per fonts poc fiables com poden ser pàgina d’Internet. L’opinió d’un especialista et permetrà assessorar-te de manera responsable i en base a criteris professionals. D’aquesta manera, podràs obtenir un diagnòstic fiable sobre el teu cas concret així com un tractament personalitzat a les teves necessitats. A Policlínica Treton estarem encantats de poder-te assessorar i acompanyar-te en aquest procés. 

En què consisteix el tractament?

L’esclerosi vascular és el tractament perfecte per eliminar les varius superficials de forma ràpida, efectiva y segura. L’objectiu és corregir els vassos que provoquen la lesió sense fer mal als teixits del voltant, sense provocar cicatrius i sense intervencions quirúrgiques. El procés és molt senzill: consisteix a infiltrar directament al got afectat una substància esclerosant —el polidocanol al 0,5%—, per coagular-lo. En coagular-se, el got desapareix progressivament durant una o dues setmanes. Per tant estem parlant d’un tractament ràpid i efectiu.

El tractament complet amb esclerosi vascular es realitza en diverses sessions que poden tenir una duració d’entre quinze i seixanta minuts. El nombre final de sessions dependrà de cada cas concret, ja que estarà condicionat pel nombre de vassos afectats així com pel grau de reactivitat vascular. Sigui com sigui, al tractar-se d’una intervenció mínima, un cop finalitzis cada una de les sessions podràs seguir amb la teva activitat normal del dia a dia. 

Quan comencen a notar-se els resultats?

Estem segurs de que ja t’has preguntat quan comencen a notar-se els resultats d’aquest tractament. Doncs bé, t’animarà saber que els resultats comencen a ser altament visibles a partir de la primera sessió. Per tant, t’animem a provar en primera persona el tractament perquè experimentis els resultats en primera persona. No dubtis en contactar-nos per demanar més informació. Estarem encantats de resoldre els teus dubtes.