Les causes més freqüents són la fibrosi quística, els trastorns immunitaris i les infeccions recidivants, encara que alguns casos semblen ser idiopàtics. Els símptomes consisteixen en tos crònica i expectoració d’esput purulent; alguns pacients també poden presentar febre i dispnea. El diagnòstic es basa en els antecedents i els estudis per la imatge, que en general inclouen tomografia computada d’alta resolució, encara que les radiografies de tòrax estàndard poden ser diagnòstiques.

El tractament i la prevenció de les exacerbacions agudes es realitzen amb broncodilatadors, eliminació de les secrecions, antibiòtics i tractament de les complicacions, com ara hemoptisi i el dany pulmonar addicional provocat per infeccions resistents o oportunistes. Sempre que sigui possible, és important tractar els trastorns subjacents.

Quin tractament és necessari?

Els antibiòtics són el principal tractament per a les infeccions pulmonars repetides que provoca la bronquièctasia. Sovint es fan servir antibiòtics orals per tractar aquestes infeccions. En el cas de les infeccions difícils de tractar, el metge pot receptar antibiòtics per via intravenosa.

Moltes de les bronquièctasies de l’adult tenen l’origen en l’edat pediàtrica, per la qual cosa una intervenció precoç podria minimitzar-ne la morbiditat i la mortalitat a llarg termini. La immaduresa immunològica pot ser un important factor propiciador, ja que la majoria de les bronquièctasies a la infància són adquirides, sent la més freqüent la infecciosa. El patró bacteriològic és diferent del que s’observa a l’adult.

Recomanacions i actituds

Les bronquièctasies són una malaltia crònica el maneig de la qual pot ser complex. Es recomana que els pacients amb una etiologia susceptible de tractament específic, amb infecció bronquial crònica i/o amb aguditzacions repetides siguin controlats en unitats especialitzades que disposin de pneumòleg, infermeria i rehabilitació especialitzats en la seva cura.

Són importants l’educació i la supervisió en: el reconeixement de l’agudització i el seu automaneig inicial, l’administració d’antibiòtics inhalats i intravenosos al domicili, el manteniment i la neteja dels equips, l’administració d’altres tractaments (oxigen, ventilació mecànica, vacunes , etc.), la nutrició, la fisioteràpia i el compliment del tractament.

Tipus de bronquièctasies proposades per a població infantil

Les bronquièctasies consecutives a pneumònia poden desaparèixer en alguns casos, per la qual cosa alguns autors proposen una nova definició per a la població infantil, que distingiria:

Al litoral mediterrani els pòl·lens més freqüents són els de parietaria, gramínies, olivera i salsola. A Barcelona, predominen els pacients al·lèrgics al plàtan d’ombra usat freqüentment a la via pública i jardins. Les cupresàcies, que solen ser els primers pòl·lens a aparèixer abans de la primavera, han tingut un comportament diferent respecte al 2022. Durant els primers mesos d’aquest any les temperatures han estat més fredes, i per això els nivells de pol·len de cupresàcies han estat inferiors, observant-se una tendència a l’alça, les primeres setmanes de març.

Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), es preveu que aquest any al litoral mediterrani, els al·lèrgics a pol·len de gramínies tindran una primavera lleu, que oscil·larà entre els 1.000 i 2.000 grams/m3.

Hi ha una relació directa entre les concentracions de pòl·lens durant la primavera amb factors meteorològics com la pluja i la temperatura de la tardor i hiverns previs. La pluja afecta les concentracions de pòl·lens de dues maneres: una d’elles beneficiosa per als al·lèrgics i una altra perjudicial. A curt termini la pluja humiteja els pòl·lens que hi ha flotant a l’atmosfera, augmentant el seu pes i afavorint el seu dipòsit a terra impedint que puguin penetrar a les vies respiratòries, la qual cosa disminueix els símptomes dels pacients al·lèrgics quan estigui plovent. No obstant això, a llarg termini la pluja afavoreix el creixement de totes les plantes, sobretot les gramínies, fet que contribueix a un major desenvolupament i un augment en la producció de pòl·lens de gramínies que es dispersaran per l’atmosfera en el seu moment de floració, amb un augment dels símptomes al·lèrgics.

Un dels múltiples efectes del canvi climàtic és augmentar les malalties al·lèrgiques per pòl·lens. L’augment de les temperatures avança el període de pol·linització i endarrereix la seva finalització, augmenta el període d’exposició als pòl·lens. A més, els contaminants químics actuen sobre les plantes i com que no es poden desplaçar, s’han de defensar modificant el seu metabolisme i produint noves proteïnes, anomenades d’estrès que els permetin subsistir, però que augmenten l’al·lergenicitat dels pòl·lens.

Tenint en compte que s’acosten setmanes fredes, fem un repàs dels principis més importants que cal considerar en relació a la gent gran.

Quant més fred, major risc

Tots els experts coincideixen en què a mesura que disminueix la temperatura, major és el risc de malaltia. Aquest fet s’accentúa encara més en les persones grans. Per això, tornem a remarcar que hem de tenir especial cura en aquestes situacions.

El fred pot empitjorar malalties cròniques

En aquest sentit, és important tenir en compte que el fred pot empitjorar malalties cròniques en les persones d’edat avançada. Entre les més comuns, trobem problemes de l’aparell respiratori, malalties relacionades amb el cor, neurològiques, mentals o diabetis. Per altra banda, també s’ha demostrat que el fred pot potenciar malalties com l’atrosi o el Parkinson.

Consells per a les persones grans en èpoques de fred

Arribats a aquest punt, volem donar-te alguns consells i recomanacions perquè puguis tenir en compte. Ja sigui en relació a la teva pròpia salut o de cara a familiars o coneguts. Prèn nota i posa’ls en pràctica!