La infecció es caracteritza per un intens dolor a l’oïda que augmenta amb els moviments de masticació i especialment quan es realitza la mobilització del pavelló auricular o en pressionar sobre l’entrada del conducte auditiu.

El conducte auditiu extern està recobert de pell i sempre hi ha microbis a la superfície. Perquè els gèrmens infectin el conducte, és imprescindible que aquesta pell estigui danyada. Així, si una persona utilitza tampons de cotó per a la higiene de l’oïda o realitza maniobres de rascat, la pell es lesiona i el germen infecta el conducte, produint llavors l’otitis externa. Per tant, una forma bàsica per prevenir aquestes infeccions és la no utilització de turundes per a la neteja de l’oïda.

Així mateix, la utilització d’aquestes turundes eliminen la totalitat del cerumen protector del conducte auditiu. El cerumen està format fonamentalment per greix i per tant, té la missió (a part de posseir propietats antibacteriana i antifúngica) de “repel·lir” l’aigua i així impedir la humitat de la pell del conducte.

Durant l’estiu, donats els freqüents banys en piscines i platges, l’entrada d’aigua en el conducte és molt freqüent el que, en oïdes desprotegits, la pell del conducte es macera el que facilita la penetració dels gèrmens i amb això la infecció.

Altres situacions que faciliten l’aparició de l’otitis externes són les malalties de la pell com el psoriasi o l’èczema seborreic. Així mateix, els pacients diabètics tenen una major incidència de presentar otitis que la població normal.

El tractament passa fonamentalment per evitar l’entrada d’aigua a l’orella, l’administració d’analgèsics i antiinflamatoris. El metge podrà administrar gotes òtiques antibiòtiques i, en casos severs, antibiòtics per via oral. Quan una persona presenta una otitis externa ha d’evitar (com es produeix freqüentment) la col·locació d’un tampó de cotó a l’entrada de l’oïda ja que això impedeix la bona ventilació i assecat de la mateixa manera que es dificulta més la curació del procés.

En aquest sentit, són molts els que creuen que la protecció de la pell es basa en tractaments exclusivament tòpics. I el cert és que tenir cura de la pell va molt més enllà de l’aplicació de crema solar. També hi influeixen altres factors tals com l’alimentació o el nivell d’hidratació. 

 D’aquesta manera, a continuació us presentem alguns consells que podeu posar en pràctica al llarg de l’estiu. Tots ells són igual d’importants, per tant, intenta aplicar-los en conjunt en la mesura del possible.

Posa en pràctica aquestes recomanacions

1. Abans de sortir al carrer (especialment en hores de màxima exposició solar) aplica’t crema solar spf 50 a la cara, coll i escot. A l’hora d’escollir una protecció solar, intenta que sigui sense filtres químics per tal de garantir el bon estat de la teva pell. 

2. Més enllà de la crema, utilitza complements de roba per incrementar la protecció. Per exemple, ulleres de sol, gorres o mocadors. D’aquesta manera millorarem els resultats i la nostra pell es mantindrà més ferme. 

3. Protegeix la teva pell des de dins ingerint aliments amb alts nivells d’antioxidants. Així evitarem la formació de radicals lliures, que són els causants en aquest cas de l’envelliment a la pell. Alguns exemples són tomàquets, pastanagues, llegums o fruits secs.

4. És important beure aigua encara que no tinguem set. Amb les altes temperatures el nostre cos es deshidrata amb més facilitat. Per això, hem d’incrementar l’entrada de líquids al nostre cos. La nostra pell necessita aigua per mantenir-se en un estat òptim. 

5. Recorda que l’ombra protegeix, però també cal tenir cura quan ens refugiem en ella. Per tant, encara que et trobis en una zona aparentment protegida del sol, recorda que has de seguir utilitzant protecció solar.

Encara no es coneix què produeix la psoriasi, però sí es coneix que la genètica i la immunologia juguen un important paper en el seu desenvolupament. En els pacients amb psoriasi, el sistema immune s’activa d’una manera anormal, resultant en una acceleració del cicle de creixement de les cèl·lules de la pell. En lloc de desprendre, les cèl·lules més superficials s’acumulen, formant escates gruixudes sobre les àrees de pell enrogida.
Hi ha un clar factor familiar. Si un dels progenitors pateix psoriasi, hi ha un 25% de probabilitats que cada fill la pateixi. Alguns factors poden activar la psoriasi o intensificar-en els nens, com els danys a la pell i les infeccions. Fins a la meitat dels nens amb psoriasi tindran un rebrot de la malaltia de 2 a 6 setmanes després de malalties com les infeccions respiratòries o digestives. Malgrat tot, la psoriasi no és una malaltia contagiosa.

La psoriasi es presenta de forma habitual com plaques de pell seca, vermella i escamosa que poden ser molt pruriginoses. De vegades també pot produir cremor i aparèixer i desaparèixer de forma impredictible.
Existeixen nombroses formes de presentació de la patologia, però la més freqüent en els nens és la psoriasi en plaques. Pot limitar-se a unes poques plaques o afectar grans zones de la pell. Pot aparèixer en qualsevol àrea però, amb més freqüència, afecta al dors dels colzes i dels genolls, i al cuir cabellut. La psoriasi en gotes -on l’erupció pren la forma de lesions en petites gotes- és una altra forma freqüent en els nens. La cara i la regió genital es afecten amb freqüència en els nens petits. La psoriasi també pot afectar les ungles (sobretot com petites depressions o clotets a la làmina unguial), i a les articulacions (artritis psoriàsica).

Com diagnosticar la psoriasi?

Per diagnosticar la psoriasi no existeixen analítiques de sang específiques. El diagnòstic és clínic i es realitza a partir de les lesions cutànies. En cas de dubte, es pot realitzar una biòpsia cutània per confirmar el diagnòstic i descartar altres causes.

Consideracions emocionals en els nens amb psoriasi

Per a molts nens el principal problema de la psoriasi és la seva visibilitat i l’efecte que aquesta pugui tenir sobre la seva autoestima. Els nens amb psoriasi presenten un major risc de depressió i ansietat. La psoriasi no deixa cicatrius a la pell però pot produir cicatrius emocionals.

Tractament de la psoriasi en nens

El tractament de la psoriasi infantil depèn de la gravetat, l’extensió i el tipus de psoriasi. La majoria d’ells redueixen la inflamació de la pell, mentre que altres disminueixen la formació d’escates i la picor. Els tractaments varien des de cremes, xampús i pomades fins a la fototeràpia amb llum ultraviolada i la medicació sistèmica en els casos més importants. No hi ha una medicació que funcioni en tots els pacients i pot portar cert temps aconseguir el règim terapèutic idoni per a cada nen.
En aquest sentit existeix:
Tractament tòpic. Els medicaments tòpics s’apliquen de forma directa sobre les plaques de psoriasi. Contenen derivats de la cortisona o altres productes antiinflamatoris sense corticoides com la vitamina D3, el quitrà, l’àcid salicílic i els retinoides. Poden aplicar-se de forma aïllada, encara que amb freqüència es presenten en productes que els combinen. També s’usen cremes hidratants per mantenir una bona hidratació de la pell i reduir la picor, la sequedat i les escates.
Fototeràpia amb llum ultraviolada. Quan els fàrmacs tòpics no són efectius, o l’afectació és molt extensa, alguns nens poden rebre tractament amb llum ultraviolada. La fototeràpia utilitza la llum ultraviolada per reduir la inflamació de la pell. La llum natural conté llum ultraviolada i pot estar recomanada pel dermatòleg infantil. Tot i que la llum natural pot resultar d’ajuda, massa exposició, i una cremada solar, poden portar a un brot de psoriasi en el lloc afectat i incrementar el risc d’un envelliment prematur i de càncer de pell. La fototeràpia es realitza 2-3 vegades per setmana a la consulta de l’hospital.
Tractaments orals i biològics. Les formes més greus de psoriasi necessitaran medicació oral, o mitjançant infusió o injecció en el cos (medicaments “biològics”). Aquests tractaments tenen riscos i beneficis que han de ser valorats pel dermatòleg.

Consideracions importants en la psoriasi infantil

Els nens amb psoriasi tenen un risc elevat de desenvolupar obesitat, diabetis, colesterol alt i malalties cardiovasculars en l’edat adulta. És per això que han de fer una dieta sana, mantenir el pes ideal i realitzar exercici físic de forma regular.

En el camp de la traumatologia, aquest tipus de cèl·lules tenen un paper fonamental a l’hora de guarir les lesions, siguin degeneratives, traumàtiques o tumorals. D’aquesta manera, per exemple, es pot evitar el progrés d’una artrosi, tractar úlceres cartilagionses, restablir lesions musculars, etc.

Un procediment amb grans avantatges que permet tractar les lesions de manera biològica

El procediment

El primer pas es extreure les cèl·lules dels pacients. La tècnica que permet obtenir-ne més és a partir del cordó umbilical i del greix abdominal. Un cop s’han extret 100cc de greix de forma percutània per liposucció i a la mateixa sala quirúrgica, les cèl·lules es diferencien i preparen per ser injectades en la zona que cal reparar. Un procés que dura unes tres hores i no suposa que el pacient hagi de realitzar un procés de recuperació. En definitiva, es tracta d’un procediment amb grans avantatges que ens pot evitar el fet de viure amb una pròtesi.

L’eficàcia

Normalment, tan sols és necessari realitzar una sessió. En cas de necessitar-ne una de més, aquesta es realitzaria a partir dels sis mesos. A més a més, és interessant el fet de que el pacient té la possibilitat de guardar una part de les seves cèl·lules al banc de teixits, per futures ocasions. I el que sí està científicament comprovat és que gràcies a l’aplicació de les cèl·lules mare en el camp de la traumatologia existeix una millora clínica de l’artrosi i també a nivell muscular. Així mateix, d’aquí poc es podran millorar les lesions del disc vertebral.

És necessari esmentar que quan es tracta de rehabilitacions, sempre hem de comptar amb assistència professional. Es tracta d’un moment molt important en la recuperació del pacient i per aquest motiu el nostre objectiu ha de passar per mans d’experts. Recorda que si estàs interessat en els serveis que podem oferir-te pots contactar amb nosaltres per demanar-nos més informació. 

No ens podem oblidar del diagnòstic previ a la rehabilitació

Ja sigui davant d’una lesió física, un post-operatori o qualsevol altra situació, un diagnòstic serà fonamental per determinar quin tipus de rehabilitació hem de realitzar. És per aquest motiu que l’especialista ens haurà d’indicar les característiques del nostre tractament així com la duració del mateix. Sigui com sigui, el major consens es centra en què la rehabilitació s’ha de dur a terme el més aviat possible. 

Serà necessari comptar amb assistència professional 

Tingues en compte que cada situació s’estudia de forma específica. No existeixen patrons genèrics per a realitzar un mateix tipus de rehabilitació a tothom. És per això que insistim en què sempre serà necessari comptar amb assistència professional per realitzar el correcte diagnòstic de la nostra patologia. D’aquesta manera estarem més a prop d’aconseguir l’èxit de la nostra rehabilitació. 

Recorda que a la Policlínica Treton comptem amb un servei de traumatologia. Et volem convidar a fer un cop d’ull a aquesta especialitat, així com a la resta de serveis que podem oferir-te. 

Tenint en compte on està situat, la seva funció principal és la de mantenir subjectes i estables l’aparell digestiu, l’urinari i el reproductor. Per tant, el sòl pelvià també s’encarrega, entre altres coses, de controlar la continència urinària i rectal. I és aquí on comencen la majoria de problemes relacionats amb la pèrdua d’aquest tipus de deposicions i fluids.

Què passa quan es debilita?

El sòl pelvià pot debilitar-se amb el pas dels anys per diversos factors tan quotidians com caminar, asseure’s, carregar pes o al realitzar mals gestos. Per tant, qualsevol dona és susceptible en algun moment de la seva vida a trobar-se en una situació adversa d’aquest tipus.

Com bé hem comentat, un dels problemes més freqüents de la debilitació del sòl pelvià sol ser la incontinència urinària. Tot i això, en trobem d’altres com la caiguda dels òrgans intraabdominals, dolor lumbar o fins i tot disfuncions sexuals. En aquest sentit, és recomanable que en el moment que notem qualsevol d’aquests símptomes acudim a un especialista per tal que ens realitzi el diagnòstic corresponent.

A més a més, trobem també altres factors que el poden debilitar. L’embaràs, el part i el postpart, així com l’estrenyiment crònic solen ser casos comuns. Fins i tot les persones que realitzen activitats físiques d’alt impacte són propenses a patir-ho.

Hi ha solució?

Per suposat, el problema pot tractar-se i solucionar-se. La reparació del sòl pelvià passa per un conjunt d’exercicis específics de rehabilitació. La seva funció no és altra que recol·locar la musculatura perquè torni a exercir la seva funció sense problemes. Així mateix, l’objectiu és prevenir una nova debilitació tot fortificant la zona.

En definitiva, ens referim a una branca de la fisioteràpia que té com a objectiu reparar i tractar possibles disfuncions. Per tant, podem afirmar que es tracta d’un tractament tant de solventació com de prevenció. Entre aquestes tècniques destaquen la teràpia manual i miofascial, el massatge perineal, els exercicis de sòl pèlvic, la gimnàstica hipopressiva, tècniques comportamentals i el tractament mitjançant electroestimulació.

Recorda que si tens problemes amb el sòl pelvià, no dubtis en contactar-nos. T’informarem i assessorarem al llarg del procés de rehabilitació amb un tractament professional, proper i personalitzat adaptat a les teves necessitats.

El fred incrementa les possibilitats de patir dolor articular

Quan baixen les temperatures, és habitual veure com les persones grans es tornen més vulnerables davant de les malalties. En aquest sentit, el dolor articular normalment es presenta com una de les causes més habituals. Quan fa fred i diem que sentim molèsties als ossos, realment són les nostres articulacions les que generen aquesta sensació. El fred i l’humitat fan que els músculs estiguin en tensió, el que provoca contractures i dolències. Cal tenir en compte que els ossos no es trencan pel fred, sinó per cops o agressions importants.

Com afecta el clima al dolor de les articulacions?

Quan les temperatures baixen i comencem a notar els primers efectes en l’increment del dolor muscular i articular, això és el que passa al nostra cos. T’ho expliquem en cinc passos fàcils d’entendre perquè tinguis més clar quina és la reacció de l’organisme davant del fred.

• En primer lloc, el cos nota la sensació de fred.
• Davant d’això, el cor comença a disminuir la seva despesa cardiaca, és a dir, redueix les pulsacions.
• Un efecte directe d’això és que també es desaccelera la circulació de la sang pel cos.
• Davant d’això, la tensió muscular augmenta.
• Els músculs comencen a realitzar contraccions i comença la percepció del dolor.

Un cop tenint més clar quin és el procés, cal sempre buscar quines són les opcions d’actuació per tractar de solucionar la situació.

En aquest sentit, l’estudi biomecànic també ens serveix per l’avaluació pre i pots tractament de diverses patologies. És a dir, sol ser un bon recurs per valorar els resultats després de la realització d’una cirurgia o d’un procés de rehabilitació. Sigui com sigui, ja coneixes quins són els beneficis que podem extreure d’un estudi biomecànic de la marxa. No obstant, volem que coneguis també quins són els punts o elements que valorarem a l’hora de realitzar un estudi d’aquestes característiques. T’ho expliquem!

Quins punts són els que avaluem?

A continuació t’expliquem de forma detallada quins són els elements que avaluem amb precisió a l’hora de realitzar els estudis biomecànics. D’aquesta manera podràs fer-te una idea més clara de les dimensions d’aquests tipus de processos. 

Exploració en bipedestació

Explorarem la postura corporal del pacient i realitzarem tests biomecànics que ens donen informació de rangs articulars, tonicitat muscular i posició dels membres inferiors en l’espai.

Exploració en llitera

Ens permet conèixer els rangs articulars i musculars del cos sense estar sotmès a forces.

Estudi de la petjada plantar en estàtic utilitzant plataforma de pressions

Valorarem el pacient en posició estàtica (de peu) avaluant les pressions que rep el peu, el centre de gravetat, i altres variables.

Estudi de la petjada plantar en dinàmica mitjançant plataforma de pressions

Valorarem el peu en moviment obtenint valors com les pressions que rep el peu en totes les fases de la marxa.

Anàlisi de la cinemàtica de la marxa mitjançant la filmació de vídeo d’alta velocitat

Es centra en la filmació de la marxa del pacient en vídeo d’alta velocitat per així poder analitzar detalls que s’escapen de la vista humana però que resulten de gran importància en el diagnòstic. Anàlisi de diferents rangs articulars corporals en totes les fases de la marxa. 

Informe

Realització d’un informe detallat amb tots els paràmetres i resultats valorats en l’estudi.

Tractament

El tractament serà individualitzat per a cada pacient segons els paràmetres observats en l’estudi. Valorarem la necessitat de prescriure suports plantars, exercicis de potenciació, estiraments de diferents grups musculars, entre d’altres.