El test de la marxa és una prova senzilla, fàcil de realitzar, que mesura principalment la capacitat d’exercici i dóna molta informació als pneumòlegs sobre com s’està fent l’intercanvi gasós d’oxigen i diòxid de carboni a nivell pulmonar.

Consisteix a mesurar la màxima distància que el pacient és capaç de recórrer caminant durant 6 minuts a un passadís. S’avalua simultàniament la saturació d’oxigen, la freqüència cardíaca i la tolerància a l’esforç, aquesta darrera mitjançant una escala de dispnea.

Encara que és una prova fàcil de realitzar, cal tenir un equipament mínim i personal qualificat per a la seva realització, de manera que pugui ser reproduïble. Es recomana que les persones que acudeixin a fer aquesta prova ho facin amb calçat i roba còmoda, també es recomana no fer-la en dejú ni després de l’exercici intens.

Si es detecta disminució de la saturació d’oxigen durant la prova, s’haurà de deixar descansar durant 15 minuts aproximadament a la persona i repetir-la amb oxigen suplementari, això serveix per valorar si el pacient es podria beneficiar d’usar oxigen a la seva vida diària.

El test de la marxa està contraindicat en pacients que hagin presentat el darrer mes una angina de pit o un infart del miocardi, i també es contraindica en pacients amb Hipertensió arterial no controlada.

Aquesta prova és especialment útil per al seguiment i pronòstic de diverses patologies respiratòries cròniques com són la Malaltia Pulmonar Obstructiva crònica (MPOC), les malalties intersticials (com la fibrosi pulmonar) i la Hipertensió arterial pulmonar.