Bullying un fenòmen amb seqüel·les psiquiques preocupants

Cada vegada més, i malahuradament, ens sorprenen els medis de comunicació amb noticies referents a incidents d’agressions i assetjament entre nens i entre adolescents que pateixen en silenci.

Un elevat nombre de nois i noies estan implicats en dinàmiques perverses de relacions entre iguals que asumeixen l’agressió i la victimització com a una conducta normalitzada. Entre les conductes més habituals hi trobem insults, desvaloritzacions, agressions físiques amb empentes, cops, etc. Però també, i potser les conductes d’ assetjament que més seqüel·les deixen entre els nostres menors son les de tipus relacional, com difussió de rumors que ridiculitzen o infravaloren a la persona en les xarxes socials, insults, aïllament del grup sense deixar-lo participar amb els altres, etc…

Entre els adolescents l’assetjament o el Ciberbullying a través de les xarxes socials és el que més seqüel·les psíquiques pot tenir en la víctima. Aquesta forma indirecte d’ agressió amb conductes intimidatories , intencionades i repetitives en el temps que tendeixen a desvaloritzar a la persona, que disminueixen la seva autoestima, que alteren la seva estabilitat emocional i la aïllen del grup, se li afegeix les grans dificultats per a ensortir-se’n per part de la víctima, ja que es difícil poder controlar l’entorn cibernètic.

Curiosament quan els pares o tutors se nadonen que un nen o adolescent és víctima d’aquest bullying possiblement faci molt de temps que es va iniciar el procés.

Els signes d’ alarma més evidents: evitacions per anar a l’escola, aïllament en jugar amb altres nens i actitut de desconfiança, dificultats per dormir, pèrdua de fam, irritabilitat, tristor, poca capacitat de soportar tasques amb esforç mantingut, dificultats concentració, pèrdua d’interés per activitats gratificants, perdua d’ interés per relacionar-se amb altres, etc. Sovint diuen que han perdut material escolar (potser els han sostret altres nens, etc).

Entre les seqüel·les més importants: dificultats per dormir, pèrdua de gana, dificultats atenció-concentració, irritabilitat , poca capacitat de soportar esforçar-se en estudiar, alteracions emocionals i ansietat elevada a nivel psicosomàtic (gastrointestinal, bloqueig mental, etc) intranquil·litat, actitud de desconfiança vers els altres, depressió, símptomes similars a un estrés postraumatic.

La línea d’intervenció i tractament ha d’ anar enfocada no solament a la víctima i familia sinó també a detectar els assetjadors, desarticul·lant la dinàmica establerta: extingir les conductes que fan el assetjadors i també fent intervenció en les persones que observen i recolcen als assetjadors.

Notícies relacionades

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment d'acceptació de les cookies i de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies